Novetats FOCDA

DECLARACIÓ SOBRE EL PROJECTE D'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA

Atesos els acords a què han arribat la majoria de partits catalans que varen aprovar al Parlament de Catalunya el projecte d'Estatut d'autonomia i el PSOE, el FOCDA acorda fer pública la present declaració.

Primer.- Considerem que el text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre del 2005 representava un punt mínim de coincidència de la voluntat de la majoria social i política actual al nostre país i, malgrat emmarcar-se en un procés de reforma autonòmica, era en si mateix un acte institucional amb voluntat de sobirania. Representava la pretensió de fer valer les reivindicacions socials i nacionals catalanes en un context polític espanyol que no admet la pluralitat nacional dels pobles que l'integren. Les declaracions reformistes del president Zapatero, però, havien deixat una porta oberta a les reformes que en tots els terrenys el nostre poble necessita. Lamentem que ni les promeses del president Zapatero de respectar la decisió del Parlament de Catalunya ni el compromís de les forces catalanes majoritàries de fer respectar el seu contingut s'hagin mantingut.

Segon.- Les rebaixes introduïdes en el projecte amb el vist i plau de la majoria de les forces parlamentàries catalanes desnaturalitzen el projecte i malgrat alguns guanys sectorials no poden suposar la renúncia a les reivindicacions econòmiques, socials i nacionals que el nostre poble reclama per invertir la situació d'espoli fiscal i polític que pateix.

Tercer.- El debat polític que ha generat a Catalunya el projecte de reforma ha posat al descobert la naturalesa del sistema de dominació política i econòmica que el nostre poble pateix sota la forma d'un règim constitucional que no reconeix la nostra existència com a nació i que mostra la seva incapacitat per a evolucionar enquistant-se en l'integrisme d'estat com a ideologia oficial.

Quart.- Tot i que s'acabi aprovant aquest Estatut rebaixat, la dinàmica de conflicte polític que contraposa la societat catalana i l'ordre polític i econòmic espanyol continuarà aguditzant-se no solament perquè no hi donarà solucions sinó perquè el nacionalisme espanyol xenòfob i anticatalà ha entrat en una espiral que només busca la nostra liquidació com a poble i no s'aturarà davant la claudicació que aquest nou Estatut representa.

Cinquè.- En tancar-se totes les vies constitucionals per al reconeixement dels drets de la nació catalana només queda el camí de la internacionalització del conflicte polític amb Espanya i l'actualització del nostre dret a l'autodeterminació.

Sisè.- Donarem suport als partits que siguin crítics amb el contingut rebaixat d'aquest Estatut i a totes les entitats que s'apleguen tant en la campanya pel dret a l'autodeterminació com a la plataforma "Pel dret a decidir" que promouen la mobilització ciutadana per sortir d'aquest atzucac nacional i reprendre el camí de la reivindicació del dret a l'autodeterminació del poble català.

Barcelona, 5 de febrer de 2006

Fòrum Català per al Dret a l´Autodeterminació www.focda.catalunyaonline.com focda@catalunyaonline.com

Relació de signants:

Jaume Renyer, jurista i president del FOCDA 
Aureli Argemí, president del CIEMEN 
Jordi Bosser, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Albert Botran, estudiant 
Carles Castellanos, professor a la UAB 
Raimon Escudé, jurista i exdiputat al Parlament de Catalunya
Isidre Llucià, jurista 
Gerard Sugranyes, traductor i intèrpret 
Ferran Toledano, professor a la UAB 
Jordi Torra, filòleg

AGENDA:

- Properament presentarem el llibre El dret a l'autodeterminació avui, a Barcelona. Data per concretar (consulteu la data en els pròxims dies en aquesta meteixa web).

DARRERS ACTES REALITZATS:

Jornades a Arenys de Mar i Arenys de Munt (cada dijous del mes de maig de 2005):

LES NACIONS SENSE ESTAT I EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ

Jornades d'anàlisi de la situació de cadascuna de les nacions objectes d'estudi i l'estratègia a seguir per aplicar el dret a l'autodeterminació.

Dijous, 05 de maig del 2005 a Arenys de Mar. Auditori Edifici Calisay, Riera Pare Fita, 31, a 2/4 de 8
Bretanya: Yann Choucq (Jurista i advocat. Membre de la CONSEU)
Poble Kurd: Manuel Martorell (Periodista i escriptor especialitzat en l'Orient Mitjà i el poble Kurd) i Josep Creus (Membre del CIEMEN)
Presentarà: Aureli Argemí (President del CIEMEN i membre del FOCDA)

Dijous, 12 de maig del 2005 a Arenys de Mar. Auditori Edifici Calisay, Riera Pare Fita, 31, a 2/4 de 8
Quebec: Josep Sort (Doctor en Ciències Polítiques i Socials. Professor de la URL i de la UAB)
Gibraltar: Joan Roy (Cap de publicacions del Grup Dossier. Actua en representació de l'oficina de premsa del Govern de Gibraltar)
Presentarà: Raimon Escudé (Jurista i membre del FOCDA)

Dijous, 19 de maig del 2005 a Arenys de Munt. Sala Municipal a 2/4 de 8
País Basc: Elena Beloki (Membre de l'esquerra abertzale)
Martín Aranburu (Politòleg)
Còrsega: Tomàs Callau (Secretari de l'Associació Còrsega-Catalunya)
Presentarà: Jaume Soler (Regidor de l'Ajuntament d'Arbúcies)

Dijous. 26 de maig del 2005 a Arenys de Mar. Auditori Edifici Calisay, Riera Pare Fita, 31, a 2/4 de 8
Poble Amazic: Mohand Tilmatine (Professor de llengua i cultura amazigues a la Universitat de Cadis)
Catalunya: Carles Castellanos (Lingüista, professor a la UAB. Membre del FOCDA) i Jaume Renyer (Jurista i president del FOCDA)
Presentarà: Agustí Barrera (Historiador i membre del MAPA)

Organitza: Ajuntament d'Arenys de Mar
Ajuntament d'Arenys de Munt.
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
FOCDA (Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació)

- Dissabte 2 d'abril, a les 19:30 hores
Xerrada sobre el dret a l'autodeterminació i presentació del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA.
Organitza: Estelada 2014 i Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA)
Lloc: Sala d'actes l'Hospici, C/ Hospici, 8, Olot (La Garrotxa).

- Dijous 10 de febrer, a les 20:00 hores
Presentació del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA, a càrrec de Jaume Renyer, jurista i president del FOCDA, i altres membres de l'entitat.
Arenys de Munt

- Dimarts 8 de febrer, a les 20:00 hores
Xerrada sobre el dret a l'autodeterminació, presentació de la nostra entitat i del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA.
Organitza: ERC-Gràcia i Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA)
Lloc: Seu d'ERC-Gràcia (Casal Francesc Macià), C/ Sant Salvador 109 baixos.

- Dimecres 19 de gener, a les 20:00 hores
Presentació del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA, a càrrec de Jaume Renyer, jurista i president del FOCDA, i altres membres de l'entitat.
Lloc: Edifici Calisay, Riera Pare Fita, 31, Arenys de Mar

- Dimecres 12 de gener, a les 19:30 hores
Presentació del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA, a càrrec d'Aureli Argemí, Isidre Llucià i Jordi Torra, autors i membres de l'entitat.
Lloc: Proa Espais, C/ Diputació, 250, Barcelona.

- Dissabte 8 de gener, a les 19:00 hores
Xerrada sobre el dret a l'autodeterminació i presentació del llibre El dret a l'autodeterminació avui, l'anuari del FOCDA.
Organitza: Estelada 2014 i Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA)
Lloc: Orfeó Popular Olotí, C/ Bellaire, 8, Olot (La Garrotxa).

- Dijous 6 de gener, dia de Reis, de 15:00 a 16:00 h
Participem en el programa de Catalunya Ràdio:
SI MÉS NO - Debat: el dret a l'autodeterminació
Un espai de debat obert a l'hora del cafè. Realitza: Rita Marzoa.
· Debat sobre el dret a l'autodeterminació amb Jaume Renyer, president del Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FODCA); Isidre Llucià, advocat; Raimon Escudé, advocat i polític, i Carles Castellanos, advocat i professor universitari.

- Dilluns 13 de desembre
Commemoració del 15è aniversari de la Resolució 98/III del Parlament de Catalunya, referent a la no renúncia al dret a l'autodeterminació
Xerrada-col·loqui amb Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, Quico Homs, diputat per CiU, i Ignasi Riera, d'ICV, juntament amb altres convidats. Presenta Jaume Renyer, president del FOCDA.
Trobareu més informació sobre aquesta Resolució a l'apartat "Documents" d'aquesta web.
Organitza: Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA).

- El FOCDA ha participat, a l'igual que en els estius anterors, en l'edició d'aquest any de la Universitat Catalana d'Estiu, mitjançant la xerrada: "La reforma de l'Estatut i el dret a l'autodeterminació", enmarcada en el Fòrum Obert de la UCE. 
Jaume Renyer i Carles Castellanos van fer l'exposició inicial que va donar pas al col.loqui posterior. L'aula R 104 del Pavelló es va quedar petita per acollir tothom que volia participar en l'acte. Properament publicarem en aquesta web fotografies i el resum de la xerrada-col.loqui.

- El FOCDA va aprovar, l'1 de juny d'aquest any (2004), el text següent:

LA REFORMA DE L'ESTATUT I EL DRET A L´AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ

Enguany, 2004, després del cicle electoral que ha viscut el nostre país des de les eleccions municipals ençà, la majoria de forces polítiques es plantegen la modificació del règim estatutari vigent des de fa vint-i-cinc anys en una línia de major autogovern en pro de les institucions nacionals catalanes. El debat polític es troba en la fase inicial, havent escoltat la comissió parlamentària encarregada d'estudiar la millora de l'autogovern el parer de les entitats cíviques, culturals i socioeconòmiques més representatives. Atès que en aquest debat nacional hi és convidat a participar tothom, la nostra entitat vol fer pública la present aportació argumental en la mateixa línia del document "El dret d'autodeterminació dels pobles, fonament de la constitució europea" que el juny del 2002 vàrem fer arribar a la Convenció Catalana per al debat sobre el Futur de la Unió Europea.

1. Durant una colla de segles, els pobles d´Europa estigueren convençuts que la base de la legitimitat dels poders polítics era la preexistència d´uns ¨sobirans¨, els quals en època indeterminada l´havien rebuda de mans de Déu. El rei era el pare d´una gran família, integrada per ¨súbdits¨, amb barreja d´història, llengua, raça o religió. Com a pares i propietaris, els reis intercanviaren al llarg dels temps territoris i súbdits, en base a l´atzar, les guerres, les herències, els matrimonis i els dots a les princeses casadores.

A finals del segle XVIII es produïren dos fenòmens anàlegs de la major transcendència: dos pobles (en el sentit ampli), el nord-americà primer, i el francès poc després, trencaren aquest esquema clàssic. El 1776 els nord-americans se sublevaren contra llur rei i expulsaren el seu poder del territori. El 1789, els francesos anaren més enllà: prengueren llur rei i el guillotinaren. A ambdós pobles se´ls plantejà el dilema de com justificar el poder polític sense tenir rei. Les idees dels filòsofs de la Il.lustració preconitzaren que la sobirania política correspon exclusivament al conjunt dels ciutadans. La progressiva definició dels diferents grups de ciutadans, a partir d'una història comuna i d'una llengua i una cultura compartides, anà vertebrant el que s'anomenaria el principi de les nacionalitats, base de la nació moderna. Des d'aleshores s'anà establint un altre principi: qualsevol decisió política bàsica l´ha d´exercir la nació a través dels mecanismes de les eleccions o dels referèndums democràtics. El problema nou, derivat de l'anterior, era determinar qui constituïa una nació. Era molt fàcil saber quins eren els súbdits d´aquest rei o d´aquell altre; però molt menys identificar a gust de tothom quines eren les persones que per llurs característiques comunes constituïen una nació diferenciada.

2. Malgrat les moltes i diverses resistències, els segles XIX i XX veieren la lenta expansió i consolidació d´aquests principis revolucionaris. Avui, almenys sobre el paper, a tot Europa i als fòrums internacionals s´admet la democràcia organitzativa i el dret dels pobles a l´autodeterminació. Aquest darrer en especial s´ha exercit en una seixantena d´ocasions, quan un poble ha cregut que l´estructura política on es trobava incorporat en un moment històric determinat conculcava els seus drets nacionals.

Evidentment, autodeterminació no vol dir sempre independència. Només vol dir, i és prou important, que tota nació pot decidir a quines estructures polítiques vol pertànyer, i en quines condicions. Els grans textos polítics universals vigents, la Carta de les Nacions Unides (arts. 1.2, 55 i 77) i la Declaració Universal sobre els Drets Polítics i Socials (art.1), proclamen aquest dret.

3. El Regne d'Espanya, mancat com està de tradició democràtica, a partir de la promulgació de la Constitució vigent de 1978, s´hauria de sotmetre també a aquests principis, ja que, a banda d´altres consideracions, els va signat i ratificar lliurement en el seu moment; i en el text constitucional vigent (articles 10.2, 93, 94 i 95) s'estableix la submissió a tots els tractats internacionals. Però la configuració real de l'ordre polític i institucional espanyol és força diferent, perquè respon a una ancestral tradició doctrinal i a una pràctica continuada en l'exercici del poder estatal que manté i defensa per tots els mitjans que més enllà i al marge de tota consideració sobre les vicissituds històriques sofertes pels pobles peninsulars, existeix des de sempre una entelèquia unitària, que denominen Espanya.

Per a no perdre'ns massa en un passat llunyà, recordem aquí la qüestió en el moment en què per primer cop s´accepta a Espanya la sobirania del poble, i no la dels reis. Això va passar el 1812 quan, per cert, Catalunya estava configurada en quatre departaments de la França napoleònica. Les Corts espanyoles, reunides a Cadis, elaboraren i aprovaren una constitució democràtica, que deia en el seu article primer: ¨España es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios y no es patrimonio de ninguna familia.¨ La història posterior ens ensenya que Espanya s´ha enxiquit molt des d´aleshores. Encara no fa massa anys, en ple franquisme, es considerava que Ifni, Sàhara Occidental, Rio Muni i Guinea Equatorial eren províncies de ple dret d´Espanya.

Avui la Constitució, si bé a l´article 1.2 assenyala que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, a l´article següent s´afanya a concretar que ¨La Constitució espanyola es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, patria comuna i indivisible de tots els espanyols¨, per bé que reconeix també el dret a l'autonomia d'unes nacionalitats mai especificades ni diferenciades d'unes regions també innominades. El règim constitucional vigent parteix també de la immutabilitat eterna d´Espanya, i no del dret democràtic dels ciutadans que, lliurement autoidentificats col.lectivament com a poble, vulguin decidir les fórmules polítiques compartides o no per estructurar un sistema institucional. I per si algú no ho té prou clar, l'article 8 encarrega a les forces armades la defensa de la integritat territorial.

4. Observant la història moderna del nostre poble, els catalans hem aconseguit un cert reconeixement de la nostra personalitat diferenciada per part del poder estatal espanyol. Concretament, en tres ocasions, amb contingut i abast molt diferents: el 1914 hom creà la Mancomunitat de Catalunya, aprofitant un Decret del govern espanyol sobre descentralització de les diputacions provincials; el 1932 (provisionalment el 1931) les Corts espanyoles republicanes atorguen determinades competències a la Generalitat de Catalunya; i altre cop el 1979 (també provisionalment el 1977) les Corts, ara monàrquiques, restableixen la Generalitat de Catalunya. En tots aquests moments històrics hi hagué una gran agitació nacionalista a casa nostra, invocant els nostre drets i el nostre desig de llibertat; però en definitiva, la trista realitat fou que al capdavall els catalans acceptàrem ratificar només allò que havien decidit els altres. Per si no fos prou clar, recordem que la Mancomunitat desaparegué per la voluntat del general Primo de Rivera, la Generalitat republicana per la del general Franco, i si l´actual encara no ha desaparegut formalment, l´acció constant dels successius governs espanyols, tant de la UCD, com del PSOE i el PP i la reiterada doctrina del Tribunal Constitucional han desnaturalitzat substancialment les competències autonòmiques contingudes en l'Estatut del 1979, prescindint del valor de pacte entre Catalunya i el nou règim sorgit de la Reforma política del franquisme.

5. Els resultats de les darreres conteses electorals mostren el desig majoritari del nostre poble de fixar un nou marc constitucional català que substitueixi l'actual Estatut d´Autonomia. La majoria de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya coincideixen que els nous reptes de la nostra societat fan imperativa una major capacitat de decisió de la Generalitat. Quatre forces polítiques catalanes: PSC (PSC-PSOE), CIU, ERC i ICV-EUA han publicat sengles propostes de reforma. S'ha iniciat el procés de discussió amb tota legitimitat i llibertat d'acció, però no siguem ingenus altra volta. Podem reclamar, i fins i tot obtenir, més competències, més diners; però la quantitat ens pot privar de veure la qualitat, que és fonamental. Perquè allò més important és ¨qui¨ determina allò que es pot fer a Catalunya, i no simplement ¨què¨ s'hi pot fer. Sense acceptar el dret dels catalans a decidir lliurement, el que s´atorga avui per part de l'estat, es pot retirar demà. És fonamental que el poble català sigui reconegut com a subjecte col.lectiu de drets que no pot tenir altre límit que la democràcia mateixa i la coexistència amb els drets nacionals dels altres pobles. No existeix un veritable règim democràtic sinó un sistema de dominació política quan no es reconeixen els diferents subjectes col.lectius de drets que conviuen a l'Estat espanyol i es perpetua l'abstracta i uniforme aparença d'un únic poble espanyol. Algú pot negar el dret als ciutadans que s'autoidentifiquen com a integrants del poble català a reclamar el respecte als nostres drets col.lectius? Qui i en nom de què pot assegurar que Catalunya és Espanya? Com es pot demostrar l'espanyolitat de Catalunya? En base al dret de conquesta guanyat en una guerra fa 290 anys? S'ha preguntat mai als catalans en quines condicions volen ser ciutadans espanyols?

6. El dia 12 de desembre de l´any 1989, el Parlament de Catalunya adoptà en comissió la Resolució 98/III sobre ¨El dret d´Autodeterminació de la Nació Catalana¨, un llarg text que declarava solemnement que Catalunya forma part d´una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l´Estat, que l´acatament del marc institucional vigent no significa la renúncia del poble català al dret de l´autodeterminació, i que en el moment en que ho cregui oportú l´exercirà.

La declaració suscità un gran enrenou en aquell moment; però han transcorregut quinze anys, i el seu text ha restat lletra morta fins avui. No és arribada l´hora de decidir el nostre futur com a poble i exigir el respecte a l'exercici del dret democràtic a l'autodeterminació? Nosaltres creiem que sí. El contingut del text que sorgeixi del Parlament de Catalunya per substituir l'estatut del 1979 ha de ser el que la majoria del parlament decideixi lliurement i així hauria de constar en el seu preàmbul, recuperant una fórmula ja utilitzada per l'assemblea de parlamentaris catalans reunida a Núria el 1931 per redactar el projecte d'estatut de l'etapa republicana: "La Generalitat de Catalunya ha partit del dret que Catalunya té, com a poble, a l'autodeterminació". Aquesta menció de gran transcendència política desaparegué del text estatutari definitivament aprovat per les Corts espanyoles l'any 1932.

Aquesta voluntat també fou explicitada per l'Assemblea de Catalunya, nascuda en ple franquisme. L'Assemblea de Catalunya, amb l'acord de tots els seus integrants, un ampli ventall de forces polítiques, socials i cíviques, va exigir el restabliment de l'autonomia com a punt de partida per a exercir el poble català el seu dret a l'autodeterminació. Per recuperar el fil de la història, la dignitat com a poble i el ple exercici de la democràcia, el nou text d'autogovern ha de reiterar aquesta declaració de principis si així ho decideix el Parlament de Catalunya. D'aquesta declaració de principis se'n deriva una altra conseqüència política igualment transcendental: la inadmissibilitat de qualsevol rebaixa per part del parlament espanyol. La subordinació a la decisió última de les Corts espanyoles comporta renunciar a la sobirania del nostre parlament i recaure en la dinàmica de claudicacions com ja va succeir amb els estatuts del 1931 i del 1979. Suposa acceptar les condicions de dominació política vigents sobre el poble català que s'han derivat de la guerra contra Catalunya del 1936 i del franquisme, que la Constitució i l'Estatut actuals no han estat capaços de superar.

L'actual president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va dir durant la campanya electoral que si guanyava les eleccions respectaria la voluntat del Parlament de Catalunya; un cop en el càrrec hi ha afegit el límit de la Constitució. Per nosaltres la font de legitimitat originària són les institucions catalanes; que no estigui reconegut així en l'ordenament constitucional vigent no ha de convertir aquest ordenament en una condició fàctica per restringir la voluntat del poble català. El dret no es pot contraposar a la democràcia. Per això considerem que la norma jurídica que sorgeixi del Parlament de Catalunya, si ha de suposar realment un pas endavant respecte de l'Estatut del 1979, ha d'incorporar aquestes dues condicions: la menció en el preàmbul que es parteix del dret que Catalunya té, com a poble, a l'autodeterminació, com ja constava en l'Estatut del 1931, i la seva invulnerabilitat per part de les corts espanyoles. Tot text que no inclogui aquests dues condicions mínimes de caràcter polític no passarà de ser una reordenació administrativa de competències entre l'Estat i la Generalitat i no hauria de comptar amb el vist-i-plau de les forces polítiques que declaren aspirar a la sobirania de la nació catalana.

Països Catalans, 1 de juny del 2004
Fòrum Català per al Dret a l´Autodeterminació

Relació de signants:

Aureli Argemí, president del CIEMEN
Jordi Bosser, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya 
Albert Botran, estudiant
Carles Castellanos, professor de Traducció de la UAB
Raimon Escudé, jurista
Isidre Llucià, jurista
Josep Pagès, jurista
Jaume Renyer, jurista
Mònica Sabata, membre del CIEMEN
Gerard Sugranyes, traductor i intèrpret
Jordi Torra, filòleg

 

 

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES,
FONAMENT DE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

L'any 2004, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea celebraran una Conferència Intergovernamental (CIG) en què s'establiran els fonaments de la futura Unió. Una de les qüestions més importants que s'hi tractaran serà la simplificació dels Tractats i la possible integració, en aquests textos bàsics, de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. La reforma que s'hi discutirà previsiblement acabarà en un text articulat de caràcter constitucional. Aquest esdeveniment tindrà una importància només comparable a la signatura, l'any 1957 a Roma, dels Tractats fundacionals de les Comunitats Europees, origen de les actuals institucions comunitàries.

Després de gairebé cinquanta anys, i amb un balanç globalment positiu, sobretot en el terreny econòmic i financer, és hora d'afrontar un marc polític compartit per totes les institucions representatives que coexisteixen al si de la Unió, però també d'establir una base comuna de drets i deures ciutadans i un repartiment de competències entre institucions comunitàries, estatals i subestatals que contribueixi a la prevenció de conflictes, a la cohesió social i a la garantia de l'exercici dels drets individuals i col·lectius.

Des de Catalunya, un poble que no ha pogut accedir en el període històric de l'Europa moderna, des del segle XVIII ençà, a la possibilitat de constituir-se en Estat propi, es té l'esperança que l'Europa del segle XXI ha de donar pas a una etapa de superació de les seqüeles de guerres, discriminacions i dogmes polítics que, singularment en el passat segle XX, han significat per a molts pobles europeus, entre ells el català, barreres per a la materialització dels ideals de justícia, igualtat i llibertat entre totes les persones. Aquest dèficit històric col·lectiu pot ser superat i el nostre poble ha de poder compartir amb els altres pobles europeus les garanties de la seva seguretat i la seva supervivència cultural i lingüística.

Proposem que el Tractat que resulti de la CIG reculli el pòsit cultural de la civilització occidental que s'ha anat bastint al llarg dels segles. Primerament es va construir la doctrina dels drets individuals -inspiradora de les primeres declaracions sobre els drets humans i que des de la nostra cultura filosòfica i jurídica s'ha estès cap a les altres civilitzacions-, que ha esdevingut el denominador comú d'una entesa a nivell mundial. A la tradició dels drets individuals, s'hi va afegir, durant el segle XX, la innovació evolutiva i diversa dels drets socials, complementaris i fonament dels individuals. I finalment, a partir de la influència de la tradició nord-americana, s'hi han anat incorporant els dret col·lectius, els drets nacionals, aquells que pertanyen de manera compartida a totes aquelles persones que es reconeixen i volen ser reconeguts com a grup humà singular entre el comú de nacions. Partint d'aquests fonaments, el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació proposa a la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea les següents bases en la perspectiva d'una futura Constitució Europea:

1. Els subjectes dels drets que es derivin dels Tractats de la UE han de ser les persones i els pobles, és a dir, les agrupacions de persones que es reconeixen col·lectivament com a pertanyents a un col·lectiu humà singular. De les persones i els pobles emanen les institucions locals, subestatals, estatals i comunitàries que els representen i garanteixen l'exercici dels seus drets i l'observança dels seus deures.

2. Els Estats han estat del segle XVIII ençà els únics dipositaris de la sobirania popular i en tal condició han tingut el monopoli d'atorgar drets i deures als seus ciutadans, amb evident menyspreu dels legítims drets de les nacions sense Estat. Amb l'aprovació del nou text, els Estats actuals hauran de renunciar a una part de llur actual sobirania indivisa, transferint-la al nivell comunitari, en especial al Parlament Europeu.

3. El procés constituent ha de comportar l'aparició d'una nova entitat política de naturalesa estatal, que se superposarà als Estats, la qual cosa converteix en assumptes intracomunitaris la reordenació dels límits territorials i la creació d'Estats nous. Igualment, en la negociació i redacció de la refosa i reforma dels Tractats hi hauran de participar les entitats subestatals actuals que disposin de Parlaments dotats de competències legislatives delegables en la Unió, amb la finalitat de fixar el paper d'aquestes entitats subestatals en els noves estructures europees.

4. El text que s'aprovi l'any 2004 haurà de preveure els mecanismes i les circumstàncies en què una comunitat nacional pot exercir el seu dret a l'autodeterminació en el si de la Unió Europea. Les consultes populars plantejades en diversos Estats europeus referents als límits territorials i la sentència del Tribunal Suprem del Canadà de 1998 arran del referèndum d'autodeterminació del Quebec, obren una via jurídica que els constituents europeus han de tenir molt present a l'hora d'establir un model d'organització territorial que no tanqui les portes a les legítimes aspiracions de plenitud nacional de les comunitats nacionals que conformen la Unió Europea.

5. La diversitat lingüística i cultural és un dels grans tresors de la Unió Europea. El Tractat del 2004 ha de fornir els instruments legals per fer possible la seva preservació i potenciació. I ho ha de fer no només en el cas d'aquelles llengües i comunitats culturals que tenen un reconeixement oficial, sinó també i sobretot en el cas d'aquelles que les circumstàncies històriques, polítiques i jurídiques han col·locat en una situació de minorització. En aquest sentit, els principis que inspiren la Declaració Universal de Drets Lingüístics, de 1996, han de formar part íntegrament dels Tractats Comunitaris.

6. El Parlament de Catalunya va aprovar, el 12 de desembre del 1989, una resolució que manifesta que el poble català no renuncia al dret a l'autodeterminació i que en el seu punt 3 diu que el Parlament de Catalunya podrà "adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric". Aquesta resolució, que és la manifestació més avançada de sobirania feta pels representants del poble català de l'època de la Transició ençà, ha de ser la guia que inspiri els documents que la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea aporti a la Convenció Europea.

7. Per tots els arguments esmentats més amunt, El Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació demana que en les conclusions de la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea es reculli el dret a l'autodeterminació com un fonament bàsic de l'ordenament constitucional europeu.

Països Catalans, 11 de juny del 2002

Relació de firmants:

Aureli Argemí, secretari general del Ciemen
Jordi Bosser, professor de la UPC
Carles Castellanos, professor de Traducció a la UAB
Raimon Escudé, advocat
Àngel Mesado, politòleg
Josep Pagès, professor de Dret Constitucional a la UAB
Jaume Renyer, professor de Dret Administratiu a la URV
Jordi Torra, secretari general del FOCDA
Jaume Vernet, catedràtic de Dret Constitucional a la URV