Amèrica del Nord
1.
Estats Units d'Amèrica. El preàmbul de la declaració
d'independència, del 4 de juliol de 1776, és el primer document
jurídic i polític basat en el dret a l'autodeterminació.
Però als Estats Units generalment s'ha utilitzat la via de la votació
de compromissaris o d'assemblees legislatives. L'expansió territorial
moltes vegades era fruit d'ocupació o de compra. La formació
dels Estats Confederats provocà la secessió d'alguns Estats,
en tres casos ratificada pel vot popular. Els canvis efectuats o convalidats
per votació popular són els següents:
----------------------------------
A. Alaska. Territori dependent. Hi hagué un referèndum
popular sobre la unió als EUA el 24 d'abril del 1956, amb un 80% de
sís. -------------------
B. Arizona. Territori dependent. S'hi celebrà un referèndum
popular sobre la unió als EUA l'any 1891, però fins el 1910
no va ser admès com a Estat pel Senat americà per discrepàncies
amb el contingut de la Constitució aprovada. --------------------------------------------
C. Hawaii. Regne, primer, i república oceànica, després.
S'hi va fer un plebiscit popular el 27 de juny del 1959 que va tenir com a
resultat la unió als EUA com a Estat. -------------------------------------
D. Maine. Territori integrat a l'Estat de Massachusetts. Davant l'agitació
secessionista, l'assemblea estatal acordà acceptar la separació
si els seus partidaris obtenien un 80% de vots favorables en un referèndum.
El plebiscit del 1816 donà 11.969 vots a favor de la secessió
i 10.347 en contra; el 1819 es va repetir la votació i els favorables
a la separació assoliren el marge demanat. Maine passà a ser
Estat el 23 d'agost. -------------------------------------------------
E. Oklahoma. Territori dependent que conjuntament amb l'Indian Territory
va celebrar un plebiscit el 17 de setembre del 1907. El resultat va ser favorable
a la incorporació als EUA com a Estat únic. ----------
F. Puerto Rico. Illa caribenya en règim colonial. El 3 de març
del 1952 s'hi va fer un referèndum, amb un resultat favorable a una
associació parcial als EUA, com a Commonwealth de Puerto Rico (nom
usualment traduït a les llengues llatines com Estat Lliure Associat).
El 1967 es va fer un nou plebiscit. El resultat va ser d'un 60% de vots a
favor del manteniment del sistema contra un 39% favorable a passar a ser un
Estat dels EUA. ----------------------------------
G. Tennessee. Estat que convalidà en plebiscit la secessió
dels EUA, el 8 de juny del 1861, per 104.019 vots contra 47.238. -----------------
H. Texas. Estat que convalidà en plebiscit la secessió
dels EUA, el 23 de febrer del 1861, per 34.794 vots contra 11.235. --------------------
I. Virgínia. Estat que convalidà en plebiscit la secessió
dels EUA, el 23 de maig de 1861, per 128.884 vots contra 32.134. --------------------
J. Virgínia de l'Oest. Part occidental de l'Estat de Virgínia,
que discrepava de la secessió. En un referèndum celebrat el
24 d'octubre del 1861, la rebutjà per 18.408 vots contra 781. Fou admès
com a nou Estat el 23 de juny del 1863. ---------------------------
2. Quebec. Província de la confederació
canadenca. Hom ha celebrat dos plebiscits sobre la seva independència.
En el primer, el dia 20 de maig del 1980, el vot negatiu va ser d'un 59.6%.
En el segon, celebrat el dia 30 d'octubre del 1995, els resultats van ser
molt mes ajustats: els partidaris de la denominada sobirania/associació
van ser 2.308.028 (49.4%) i els contraris, 2.361.526 (50.6%). --------------------------------------------------------
3. Terranova. Antiga colònia anglesa
situada a l'est del Canadà. El 1948 s'hi van celebrar dos plebiscits.
El primer va tenir lloc el mes de juny, amb els resultats següents: 69.400
a favor de l'autogovern, 64.066 a favor de la unió al Canadà
i 22.311 a favor de la continuïtat colonial. No havent assolit la majoria
absoluta cap opció, es va fer un nou plebiscit, el 22 de juliol de
1948, amb els resultats següents: 78.823 vots a favor de la integració
al Canada i 71.334 a favor de l'autogovern. En conseqüència Terranova
passà a ésser un nova província del Canadà
