En aquest apartat hi trobareu les notícies i articles d'opinió que, tot i no ser recents, continuen essent d'actualitat i d'interès pel que fa al dret a l'autodeterminació.
Les notícies i articles d'opinió recents (apareguts en l'últim mes) els trobareu en l'apartat "notícies".
NOTÍCIES
De Catalunya
...i d'arreu
del món
Els
joves indígenes reclamen
12-8-04
/ Font: Avui, Secció Cultura i espectacles
L'educació,
la salut, la propietat intel·lectual dels coneixements propis i
l'autodeterminació són alguns dels drets col·lectius que reclamen els
pobles indígenes, segons es desprèn del document que han consensuat els 43
participants en la Conferència Indígena celebrada en el marc del Festival
Mundial de la Joventut [del Fòrum de les Cultures]. El document, que es
presentarà a l'assemblea general de l'ONU que se celebrarà al desembre a
Nova York, reclama la creació d'instruments internacionals amb força legal
per protegir el seu reconeixement com a pobles amb plens drets.
Disposar de prou recursos per assegurar l'educació pròpia amb programes
bilingües, garantir l'accés a una assistència mèdica de qualitat i evitar
la discriminació que pateixen col·lectius de dones, joves i infants, així
com tenir la propietat de les terres i dels recursos naturals, són també
reivindicacions incloses en el document pensat per incloure als Objectius del
Mil·lenni.
Els
pobles indígenes clamen pel dret a l'autodeterminació
10-8-04
/ Font: Avui, Secció Cultura i espectacles
...i d'arreu del món
Batasuna
adverteix Ibarretxe que no doni per segur el suport al seu pla
21-8-04
/ Font: Avui, Secció Política
Batasuna
va voler demostrar ahir, coincidint amb el dia central de l'Aste Nagusia
(Setmana Gran) de Bilbao que continua viva com a força social a pesar de la
il·legalització. Al final d'una manifestació que va recórrer el centre de
la capital biscaïna, el parlamentari de Sozialista Abertaleak, Joseba
Permach, va advertir el lehendakari, Juan José Ibarretxe, que no doni per
descomptat el suport de l'esquerra abertzale al seu pla sobiranista.
Desenes de milers de simpatitzants de Batasuna van secundar la marxa, que es
va iniciar a la cèntrica plaça Moyua i va recórrer la Gran Via fins a
l'Ajuntament. Precedits per una gran ikurriña portada per membres de les
comparses i sota el lema "La decisió és nostra. Pregunteu-ho al
poble", dirigents de la formació il·legalitzada, com Joseba Permach,
Jone Goirizelaia i Tasio Erkizia, van encapçalar l'última de les marxes que
l'esquerra abertzale ha convocat a les tres capitals basques coincidint amb
les festes. En la jornada d'ahir també es va hissar durant mitja hora la
bandera espanyola juntament amb la de Bilbao, la ikurriña i l'europea entre
algunes protestes de simpatitzants abertzales.
Permach, en la seva intervenció al final de la convocatòria, es va dirigir
sobretot al PNB i al lehendakari després que hagin assegurat que els
parlamentaris de l'antiga Batasuna "no tindran altre remei" que
acabar votant a favor del pla Ibarretxe. "Que sàpiguen que s'equivoquen
si es pensen que l'esquerra abertzale està obligada a votar el pla", va
alertar.
El dirigent de Batasuna va donar la volta a aquesta argumentació i va
considerar que actualment és el PNB qui es veu "obligat" a assumir
el llenguatge i les reivindicacions que tradicionalment han caracteritzat
l'esquerra abertzale. "Ells són els únics que se senten obligats a
parlar de consulta popular i d'autodeterminació, ells que només ens han
parlat de pactes d'Ajuria Enea i d'Estatuts en els últims anys", va
assegurar. També va acusar el conseller de l'Interior basc, Javier Balza, de
jugar a "policia mentider" a l'estiu pels episodis de kale
borroka.
Després de les vacances parlamentàries, el pla Ibarretxe reprendrà el
seu camí a la cambra de Vitòria al setembre, quan es debatran les esmenes
parcials al text. Davant la negativa de PP i PSE a entrar en aquest debat, l'única
incògnita són en les maniobres que puguin fer els sis parlamentaris de
Sozialista Abertzaleak (el setè, Josu Ternera, es troba fugit de la justícia)
a l'hora d'acostar-se a les posicions del tripartit PNB-EA-Ezker Batua, o bé
marcar-hi distàncies. Fins ara, el portaveu de SA, Arnaldo Otegi, ha
desqualificat globalment el pla Ibarretxe però ha reconegut que veu
possibilitats d'entesa en el preàmbul del text, on es parla de d'Euskal
Herria com un poble format per set territoris que té dret a decidir el seu
propi futur d'acord amb el dret a l'autodeterminació. L'encarregat de
replicar Otegi va ser el penebista Joseba Egibar, que va defensar el pla
Ibarretxe com un tot. Permach, no obstant, va assenyalar ahir que el grup de
Batasuna no donarà suport "ni ara ni mai" a un acord basat en
"tres províncies" sobre la base de més Estatut. Al final de la
manifestació, simpatitzants de l'esquerra abertzale van repartir ahir
octavilles amb l'anagrama d'ETA pel barri antic de Bilbao cridant al boicot de
marques d'alimentació.
El
Polisario rectifica i recolza ara la gestió de Madrid en el conflicte
10-8-04
/ Avui, Secció Món
El
Front Polisario sembla haver canviat de posició i considera ara positius els
esforços desplegats per la diplomàcia espanyola per resoldre el conflicte
del Sàhara Occidental en el marc de les Nacions Unides i del dret
d'autodeterminació dels sahrauís.
Fa uns dies, el màxim líder del Polisario i president de la República Àrab
Sahrauí i Democràtica (RASD), Mohamed Abdelaziz, va acusar Espanya i França
d'"ignorar" el pla de pau del Consell de Seguretat de l'ONU. En una
entrevista amb el diari algerià Liberté, Abdelaziz sostenia que no
veia "signes positius" en les activitats hispano-franceses per
contribuir a resoldre la crisi. En una posició molt allunyada d'Abdelaziz es
va situar ahir el dirigent del moviment independentista Abdelkader Taleb Omar,
que des d'Alger deia que "Espanya ha confirmat la seva posició
inflexible a favor de la intervenció de l'ONU i del pla Baker".
En la mateixa línia, va valorar que "el govern de José Luis Rodríguez
Zapatero ens hagi reiterat la seva inclinació cap a la resolució del Consell
de Seguretat [de l'ONU], que defensa el dret d'autodeterminació del nostre
poble, i al pla Baker, i aquesta actitud és molt positiva". Omar va
qualificar igualment de "positives" les dues visites realitzades als
campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Sàhara algerià) pel secretari
d'Estat d'Afers Exteriors i Cooperació, Bernardino León.
Omar va voler deixar clar que el Polisario "comprèn perfectament els
interessos legítims d'Espanya al Marroc", però va precisar que
"alhora, Espanya i els EUA defensen la legalitat internacional".
El
Penyal reclama a Londres que resisteixi l'annexionisme espanyol
5-8-04
/ Font: Avui, Secció Política
El
Parlament de Gibraltar va aprovar ahir una moció on demana al Regne Unit que
resisteixi els intents d'annexió per part d'Espanya. El text insisteix en el
dret a l'autodeterminació.
Però,
alhora, la moció reconeix "el benefici mutu de les relacions entre
Gibraltar i el Regne Unit", amb la qual cosa queda clara la voluntat dels
gibraltarenys de seguir sota bandera del Regne Unit.
La moció es va votar en plena celebració dels 300 anys de sobirania britànica
sobre el Penyal, el mateix dia que més de 15.000 gibraltarenys van formar un
cordó humà resseguint els límits de la colònia per celebrar l'actual
dependència del Regne Unit. A la sessió parlamentària hi va assistir el
ministre de Defensa britànic, Geoff Hoon, que està visitant el peculiar
enclavament.
El Parlament de Gibraltar va decidir també atorgar el títol de Llibertat
de la ciutat de Gibraltar a la Royal Navy, l'armada reial britànica, que
va conquerir fa 300 anys el Penyal, en senyal d'agraïment. La cessió del títol
es va materialitzar durant una desfilada naval celebrada ahir a la tarda en
aigües gibraltarenyes.
La posició dels gibraltarenys va quedar molt clara, però tot i això el
primer ministre de Gibraltar, Peter Caruana, va precisar que vol mantenir
bones relacions de veïnatge amb Espanya i va apostar per col·laborar en els
aspectes bilaterals que beneficiïn totes dues parts. Res, però, de tractar
de cessions de sobirania, va precisar Caruana.
El primer ministre va apostar per modernitzar les relacions entre Gibraltar i
el Regne Unit, així com la promulgació d'una nova Constitució que doti el
Penyal "del màxim nivell d'autogovern i garanteixi l'exclusiva sobirania
britànica" mentre els habitants ho desitgin d'aquesta manera. Caruana va
expressar el seu agraïment a la família reial anglesa, pel suport mostrat a
Gibraltar amb la visita que va fer-hi al juny la princesa Anna d'Anglaterra
coincidint amb el tricentenari de la sobirania britànica. La visita va
molestar les autoritats espanyoles, igual com el posterior atracament al port
gibraltareny del submarí nuclear Tireless, així com l'estada ara del
ministre de Defensa britànic.
Les autoritats gibraltarenyes confien que la celebració de l'annexió al
Regne Unit estigui refermant el compromís de Londres amb el Penyal, i sigui
una garantia evident enfront dels intents d'annexió d'Espanya, per qui
Gibraltar és des de fa segles un símbol nacionalista. Després de la
conquesta, Espanya va cedir formalment Gibraltar al Regne Unit, en el tractat
d'Utrecht del 1713, pel qual Anglaterra va deixar de recolzar l'arxiduc Carles
d'Àustria en la seva disputa amb Felip d'Anjou pel tron hispànic.
Espanya
dóna suport a l'ONU en el conflicte entre el Polisario i el Marroc
3-8-04
/ Font: Avui, Secció Política
El
govern de José Luis Rodríguez Zapatero continua considerant que l'ONU és el
marc adequat i imprescindible perquè se solucioni el conflicte del Sàhara
occidental i avala sense reticència el segon pla de pau proposat a les parts
per l'exenviat especial de Kofi Annan per intervenir en el conflicte, James
Baker. A més, l'executiu de Madrid nega rotundament que Espanya i França
estiguin preparant una alternativa a aquesta fórmula, mentre que ha
intensificat en les últimes hores els moviments de mediació entre Rabat i el
Front Polisario.
Així de clar ho deien ahir el ministre d'Assumptes Exteriors i Cooperació,
Miguel Ángel Moratinos, i el seu secretari d'Estat, Bernardino León.
Moratinos va viatjar diumenge a Asilah (50 quilòmetres al sud de Tànger)
convidat pel seu col·lega marroquí, Mohamed Benaïssa, per participar en un
seminari sobre L'Europa ampliada i la cooperació euromediterrània. I
ahir va explicar que el desig del govern espanyol és que el Consell de
Seguretat de les Nacions Unides entregui a l'octubre al nou enviat especial
per al Sàhara occidental, Álvaro de Soto, "un mandat ampli i
general" que li permeti "explorar i avançar en la recerca d'una
solució política, però alhora dins del marc del pla Baker".
El pla planteja un procés d'àmplia autonomia del Sàhara Occidental sota
sobirania de Rabat, que desembocaria en un referèndum d'autodeterminació
-basat en el cens del 1999- en un termini màxim de cinc anys per fixar
l'estatut jurídico-polític definitiu del territori: autogovern, integració
plena al regne alauita o independència. Aquest pla, que va ser aprovat per
unanimitat pel Consell de Seguretat de l'ONU, ha estat rebutjat pel Marroc i
acceptat pel Front Polisaria i Algèria, país que dóna suport als
independentistes sahrauís.
Acceptació de les parts
Noticies de premsa
