Declaració constituent del
Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació

Les persones sotasignades, que des fa anys treballem a la universitat i a les entitats culturals en pro del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català, ens adrecem a tots els partits polítics amb representació parlamentària, les forces sindicals, les entitats ciutadanes i els mitjans de comunicació per manifestar el següent:

“El debat sobre el dret a l'autodeterminació apareix periòdicament davant l'opinió pública catalana de forma esporàdica i convulsa, lligada a esdeveniments exteriors (procés de pau a Irlanda del Nord, referèndum al Quebec, processos d'emancipació política de les repúbliques balcàniques d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia, i de les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, etc.).

Aquest debat s'ha reobert de forma traumàtica i condicionada arran de fets violents com l'assassinat d'Ernest Lluch, de manera que s'ha traslladat a la nostra societat la confrontació entre “constitucionalistes” i nacionalistes que es dóna al País Basc i que distorsiona els termes del diàleg polític en què aquesta qüestió s'hauria de plantejar a Catalunya.

El Parlament català s'ha pronunciat dos cops (1989 i 1998) per reiterar que el poble català no renunciava a exercir el dret d'autodeterminació en el futur. Aquest dret és per naturalesa imprescriptible, però el règim polític existent a l'Estat espanyol, tot i que reconeix les llibertats individuals i els drets socials, manté una situació de dominació política sobre els pobles que, com el català, reivindiquen el dret a decidir el seu futur nacional en llibertat.

La circumstància del fet que no hi hagi una reivindicació violenta d'aquest dret no vol pas dir que no hi hagi un conflicte polític latent, que es manifesta ostensiblement amb la minorització lingüística del català o l'espoliació econòmica estatal, per posar només dos exemples.

Creiem que els catalans hem de poder decidir les formules institucionals que garanteixin la pervivència de la nostra identitat diferenciada com a poble sense condicionants externs. Tot i manifestant la conformitat amb les iniciatives que des de Catalunya malden per contribuir a una solució negociada per Euskadi, els sotasignats apostem per prioritzar el debat centrat en el dret del poble català a l'autodeterminació i oferim al conjunt de la població catalana la proposta d'un diàleg obert a través de conferències, programes pedagògics destinats al jovent, intervencions als mitjans de comunicació, etc, a la vegada que aportem els materials elaborats en els darrers dos anys a Catalunya per diverses entitats cíviques.”

El Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació s'estructurarà en tres nivells, el dels experts, el de les entitats, i el dels ciutadans interessats que s'hi adhereixin. Com a eines de comunicació i debat, el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació disposarà d'una pàgina Web i d'una revista digital.

La seva seu serà al CIEMEN c/Rocafort 242 bis. focda@focda.catalunyaonline.com

Barcelona, 23 d'abril del 2001

Relació de signants:

Enric Aloy, advocat; Aureli Argemí, president del Ciemen; Jordi Bosser, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya; Roger Buch, professor de Ciència Política a la Universitat Ramon Llull; Eusebi Campdepedrós, advocat; Carles Castellanos, professor de Traducció de la UAB; Raimon Escudé, advocat; Josep Gràcia, professor de Dret Internacional Privat a la UAB; Josep Huguet, diputat al Parlament de Catalunya; Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional a la UAB; Jaume Renyer, professor de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili; Josep Romeu, gerent del Ciemen; Jordi Torra, filòleg; Laura Vilagrà, politòloga; i Jaume Vernet, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili