Europa
1. Allenstein ( en polonès, Olsztyn). Part de la Prússia oriental. S’hi va celebrar un plebiscit l’11 de juliol del 1920 i el resultat va ser d’un 98% de vots favorables al retorn a Alemanya.
2. Alta Silèsia. S’hi va celebrar un referèndum el 20 de març del 1921, amb resultats molt diferents entre ciutat i camp i entre est i oest. El Consell d'Ambaixadors Aliats decidí, el 19 d'octubre del 1921, dividir el territori: un sector a l'entorn de la ciutat de Gleiwitz va ser atorgat a Alemanya, i el sector de Katowice, a Polónia.
3. Àustria. En ensorrar-se l'imperi dels Habsburg, el 1918, els territoris de població majoritàriament germànica decidiren unir-se a Alemanya (Anschluss) mitjantçant un acord parlamentari; aquest acord va ser prohibit pels aliats. Uns anys després, el govern austríac convocà un plebiscit sobre la unió, que s'havia de celebrar el dia 13 de març del 1938. La invasió armada alemanya ho impedí i fou substituït per un referèndum de ratificació, amb participació de tots els territoris del III Reich, celebrat el dia 10 d'abril del 1938. El resultat va ser d'un 99% a favor de la unió. El territori incorporat va rebre el nom de Ostmark.
4. Caríntia. La zona sud d’aquest land austríac, en referèndum celebrat el 10 d’octubre de 1920, va decidir, per un 59 % de vots, de romandre a Àustria, que es va comprometre a respectar la minoria eslovena (aquesta garantia encara està vigent).
5. Dues Sicílies. Els dos reialmes units de Nàpols i Sicília acordaren la unió a Itàlia en un plebiscit celebrat el 21 d'octubre del 1860.
6. Eupen, Malmedy i Moresnet. Antics municipis alemanys situats a la frontera amb Bèlgica. S'hi va dur a terme un plebiscit parcial, ja que els electors que volien el retorn a Alemanya signaven un registre públic. De resultes d’aquesta consulta, el Consell de la Societat de Nacions atribuí els territoris a Bèlgica el 20 de setembre del 1920.
7. Fèroe. Arxipèlag situat entre Anglaterra i Noruega. L'any 1946 s’acordà, en plebiscit, la independència de Dinamarca per 5.656 vots a favor i 5.490 en contra; però en les eleccions legislatives immediatament posteriors, el partit favorable a la independència va ser derrotat i, després d'una llarga negociació, Dinamarca atorgà una àmplia autonomia.
8. Fiume (en serbo-croat, Rijeka). Antiga ciutat i territori d'Àustria-Hongria. Durant la I Guerra Mundial se la disputaren Itàlia i Iugoslàvia. Davant de la invasió croata, s’hi va fer un plebiscit el dia 30 d'octubre del 1918, el qual va tenir com a resultat la integració a Itàlia. El fet no es materialitzà fins al 1924, ja que havia estat conquerida per un exèrcit privat italià comandat pel poeta Gabriele d'Annunzio.
9. Gibraltar. S'hi va celebrar un plebiscit l'any 1967. Resultat: 99% del vots van ser favorables al manteniment de la sobirania britànica.
10. Islàndia. L'any 1918, per tractat, s'acordà entre Dinamarca i Islàndia la independència d'Islàndia per un període de 25 anys, amb unió personal amb Dinamarca en la figura del rei d'aquest país. El 1941 els islandesos consideraren que la unió havia desaparegut per la ocupació alemanya de Dinamarca. El parlament islandès (Althing) va aprovar, el dia 17 de maig de 1942, dues resolucions per declarar que no renovaria el tractat d'unió en complir-se els 25 anys de vigència (1-I-44) i que proclamaria la república. El 25 de febrer del 1944 el parlament repetí els acord anteriors i convocà un referèndum, que va tenir un resultat d’un 97,35% dels electors favorables als acords.
11. Jura. Part del cantó suís de Berna, poblat majoritàriament per catòlics francòfons. En un primer plebiscit popular, dut a terme el juny de 1974, hi va haver 36.802 vots a favor de la creació d'un cantó nou i 34.057 vots a favor de romandre al cantó de Berna. El nord del Jura havia votat majoritàriament sí, a diferència del sud. El març del 1975 es va fer un altre plebiscit als tres districtes del sud, on va guanyar el no. I encara el setembre del 1975 es va fer un tercer plebiscit en alguns municipis fronterers, i també hi va haver una victòria del no. El territori que havia acordat el desig de crear un nou cantó del Jura passà a ésser el 23è cantó de la Confederació Helvètica.
12. Marienwerder (en polonès, Kwidzyn). Zona de la Prússia occidental on se celebrà un plebiscit l'11 de juliol del 1920. Resultat: un 92% a favor del retorn a Alemanya.
13. Modena. Ducat italià. Junt amb el ducat de Parma i les províncies de Piacenza i Romanya celebrà, l'11 i 12 de març del 1860, un plebiscit per unir-se a Itàlia. Resultat: 88.000 vots a favor de la unió.
14. Niça. El tractat de Torí del 24 de març del 1860 acordava la cessió a França la ciutat de Niça i el seu territori (que va passar a ser el departament dels Alps Marítims), sempre que obtingués la ratificació popular en referèndum. Aquest consulta es va celebrar el 15 d'abril del 1860 i donà un resultat molt favorable a la incorporació a França.
15. Noruega. Territori assignat a Suècia el 1814 (tractat de Kiel). Malgrat que l'Acta de la Unió respectà les seves institucions, les relacions entre tots dos països van ser molt tibants. El 13 d'agost de 1905 s'hi celebrà un referèndum que va tenir com a resultat un 99,95 vots favorables a la independència.
16. Parma. Antic ducat italià. El dia 16 de juny del 1859 proclamà, en referèndum, la unió a Itàlia per 63.000 vots a favor i 500 en contra. L'any següent es repetí el referèndum junt amb altres territoris (vegeu Modena).
17. Saarland (en francès, Sarre). Land alemany situat a la frontera amb França i Luxemburg. Després de la I Guerra Mundial va ser col·locat sota l’administració de la Societat de Nacions, però el 13 de gener del 1935 s’hi va celebrar un plebiscit amb un resultat d’un 90% de vots favorables al retorn a Alemanya. Ocupat per França el 1945, s’hi tornà a fer un plebiscit, el 22 d'octubre del 1955, que confirmà la voluntat majoritària de la població (68%) de formar part d’Alemanya.
18. Savoia. El Tractat de Torí, de 1860, atorgà a França el ducat sard de Savoia (que va ser dividit en dos departaments: Alta Savoia i Savoia), en les mateixes condicions que Niça. El referèndum popular, celebrat el 21 d'abril del 1860, donà 130.533 vots a favor i 235 en contra.
19. Slesvig (Zona 1). Part nord del territori situat entre Alemanya i Dinamarca. S'hi celebrà un plebiscit el 10 de febrer del 1920. Resultat: 75% a favor de la incorporació a Dinamarca.
20. Slesvig (Zona 2) (en alemany, Schleswig). Part sud del territori situat entre Alemanya i Dinamarca. S'hi celebrà un referèndum el 14 de març del 1920. Resultat: 80% a favor del manteniment a Alemanya. El 1946 formà, juntament amb Holstein, el land se Slesvig-Holstein.
21. Sopron (en alemany, Ödenburg). Ciutat principal del Burgenland, territori a cavall d'Àustria i Hongria. En desistir la Societat de Nacions del seu propòsit de convocar un plebiscit sobre la regió del Burgenland, es produïren aldarulls a Sopron; finalment s'hi realitzà un referèndum el 14 de desembre del 1921, que va tenir com a resultat el retorn a Hongria.
22. Toscana. Gran ducat italià. Per plebiscit dels dies 11 i 12 de març de l'any 1860, amb 365.000 vots a favor, hom proclamà la integració a Itàlia.
23. Vorarlberg. Territori austríac que el dia 11 de maig del 1919 va celebrar un plebiscit sobre la integració a Suïssa com a cantó. El resultat: 45 mil vots a favor i 10 mil en contra. L'annexió no es portà a terme perquè, en la Conferència de Pau de París, els aliats s'hi oposaren.
24. Xipre. Plebiscit organitzat per l'arquebisbe Makarios el gener del 1950. Resultat: 96% a favor de la unió a Grècia (Enosis). Les autoritats britàniques no reconegueren el plebiscit.
