Pactes Internacionals sobre Drets Humans
Són el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tots dos documents van ser aprovats per l'Assemblea General de l'ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966. Aquests Pactes parlen del dret a l'autodeterminació en els apartats 1i 3 d l'article1, comuns a tots dos textos. L'apartat 1 de l'article 5, que també és comú, hi fa referència de manera implícita.
Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
Article 1.3 "Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."
Article 5.1 "Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en major mesura de la que es preveu en aquest Pacte."
Aquests articles són una bona referència per parlar del d'autodeterminació dels pobles, perquè els Pactes tenen un caràcter de tractats internacionals, és a dir, de normes jurídiques vinculants per a tots els estats que els han ratificat, com per exemple l'Estat espanyol, que ho va fer el 20 d'abril de 1977.
La referència
al dret d'autodeterminació als Pactes atorga a aquest dret el caràcter
de dret fonamental, de clau de volta de la construcció jurídica
dels drets humans.
